ARRAN MONTCADA I REIXAC

Crònica de les I Jornades Antirepressives

 ARRAN Montcada ha realitzat aquesta darrera setmana les seves primeres jornades antirepressives  amb l’objectiu d’encoratjar al jovent a seguir i unir-se a  les lluites, de no témer la repressió política donat que la solidaritat és la nostra millor arma i mostrar que dia rere dia neixen noves eines per fer-hi front.  Paral·lelament, també, desmuntar els seus mecanismes de control i infiltracions per deslegitimitar els moviments organitzats. 

El tret inaugural de les jornades fou  la presentació del llibre “Warcelona,una història de violència” ( Editorial Pol·len). El fotoperiodista Jordi Borràs desafia la nova llei de fotografiar als cossos policials plasmant-los en imatges aberrants cap a manifestants i les conseqüències físiques i destructives que produeix el seu armament i les càrregues, posant-se en entredit el model policial català pel dèficit que té. D’aquesta manera, en Jordi narra la història des del 2009 al 2013 amb una seqüència fotogràfica visibilitzant vagues generals, manifestacions d’estudiants, del 15-M o  celebracions esportives. 109 fotografies que evidencien conflicte i que mostra que allò narrat per la premsa i els mitjans de comunicació és ben diferent al succeït. Acaben essent notícia els 202 contenidors cremats i no les dues persones que en una manifestació han perdut un ull, valorant més el món material i no la vida humana des de l’Estat i els seus mitjans. 

Així doncs, el llibre vol reflectir la violència sistèmica, sent les fotos el resultat d’una violència prèvia i de la que no se’n parla, fent que els incidents i diversos fets a les mobilitzacions presideixin el discurs en la notícia i no el rerefons del perquè de la convocatòria al carrer.

“ La noche de los lápices”  va ser la pel·lícula projectada el diumenge 1 de desembre i que narrava els fets del segrest de més de 30.000 persones- desaparegudes- entre elles més de 200 estudiants a la ciutat de La  Plata. Acusades de mobilitzar l’estudiantant sota pretext i sospita de voler crear un grup terrorista o subversiu contra la dictadura de Jorge Rafael Videla, són torturades i esborrats dels arxius policials. Durant el captiveri ( del que no en surten) resisteixen cantant cançons de protesta i cridant-se de cel·la en cel·la per donar-se ànims i forces. 

Les jornades acaben amb la presentació de la campanya “Som Força” que l’organització antirepressiva  AlertaSolidària presenta des de fa poc més de dos mesos als municipis. Som Força, neix de la forta incidència que l’Esquerra Independentista (EI)està tenint darrerament davant el moment de crisi i estafa que molta gent, per diversos motius personals, està patint i està buscant la resposta i la solució real dins de moviments i organitzacions de l’EI. Alerta Solidària, troba l’eina per donar resposta, contraatac i un anàlisi més acurat als casos repressius dels Països Catalans de forma més qualitativa i exhaustiva.

La campanya, té dos eixos principals: En primer lloc, trobem Som Força com a eina “per véncer i dotar el moviment davant de casos repressius” com explica en Xavi Pallicer. Aquí doncs, no només trobarem suport i acompanyament en el procés de la denúncia, sinó que s’està treballant en diferents línies que dificultaran a l’’Estat i els cossos policials de buscar un cap de turc o reprimir qualsevol moviment o acció. Es vol treballar en la requisició de materials i les citacions de forma irregular a comissaria davant una identificació i emfatitzar en la següent campanya:

-         - S’està iniciant la campanya d’Esborrar els antecedents policials. ( Els arxius que té la policia són il·legals, així que si per petició personal es demana l’esborrament d’aquests arxius, mai podran ser utilitzats com a prova per identificar a algú, per la qual cosa forçarem a que es retractin i expliquin quins mecanismes –il·legals- han utilitzat per fer-ho). Des d’aquí, animem a que tothom demani el formulari a Som força aquí per esborrar els seus antecendents. 

 En definitiva, és plantejar les nostres pròpìes normes i trencar amb les que ens imposen.

Xavi Pallicer (esquerre) de "Som Força" presentant la campanya

Foto: Laura Grau (La Veu)

En segon lloc, trobem Som Força com a “marca”. Es planteja una mateixa imatge en qualsevol cas repressiu dels Països Catalans així com un discurs comú, però que s’adeqüi a cada cas concret, com a referencialització de cada municipi, creant una xarxa de suport i solidaritat arreu dels municipis. 

En conclusió, Som Força, vol ser l’eina de referència pels diferents casos repressius que esdevinguin de les lluites dels moviments populars i no estrictament de l’Esquerra Independentista, ser l’element de victòria que la Unitat Popular tingui com a defensa a través de l’atac, buscant tots els recursos necessaris per guanyar.

Acabem donant les gràcies a totes les persones assistents als actes de les I Jornades antirepressives, que no han estat poques, als i les ponents i al Casal Popular el Brot per ser la seu de les activitats.

Continuarem lluitant i sent presents, amb la ferma condició que la repressió no ens talli les ales.